Peculiaritat de l'orònim Pena / Francesc Sifre Pérez
Sifré i Pérez, FrancescEn:
147497 Actes de les Segones Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades : els límits de la pressió humana en el medi natural : Poblet, 17 i 18 de novembre de 2006. Poblet : Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2006. p. 389-397 : il
Bibliografia.
El mot pena com a orònim (és a dir, topònim d'una muntanya, una serralada, un turó, etc.), ha tingut la pega històrica de trobar-se amb un altre mot homònim (mateixa forma, mateixa pronúncia, però diferent significat), en el qual el sentit era el de càstig, aflicció o dolor, i que n'ha condicionat el rebuig o el desús ordinari d'aquell, per equívoc, en bona part del domini de la llengua, i quedava com a arcaic i dialectal mentre s'enfortia el propi d'aquest darrer. Amb tot, ha restat testimonial en l'oronímia de les contrades d'aquesta banda, segons demostra la incursió de l'autor d'aquest treball, on, a més de constatar-ne la vigència, n'ha copsat, fruit de l'observació directa i sense contradir les generalitzacions dels experts, un tret peculiar que el distingiria de penya o de roca, en sentit estricte, aproximant-lo més aviat a una declivitat abrupta i seguida, com seria la que en l'actualitat respon amb prou justesa la paraula cingle o, si més no, a una part de cinglera.